Monday, March 14, 2011

Bertrand Russell


(Languages of this post: Interlingua, Spanish, Catalan, English)


Bertrand Arthur William Russell (Trellech, 1872 - Penrhyndeudraeth 1970) esseva um mathematico e philosopho gallese, un del plus influente del seculo XX, e un recipiente del Premio Nobel de Litteratura in 1950. Ille popularisava le philosophia, e specialmente le logica. Ille anque esseva un importante politico liberal e activiste pacifiste. Multes trova in Russell un specie de propheta del vita creative rational.

Possibilemente le philosopho le plus influente del seculo XX, al minus in le paises anglophone, ille es considerate, conjunctemente con Gottlob Frege, como un del fundatores del philosophia analytic. Ille anque es considerate como un del logicos le plus importante del seculo XX, conjunctemente con Kurt Gödel.

Ille nasceva le 18 de maio de 1872 in Trellech, un citate situate in Galles, in un familia de tradition aristocrate. Ille esseva un granfilio de John Russell, Prime Ministro britannic in duo occasiones inter 1840 e 1860, e le filiolo de John Stuart Mill, ben que ille nunquam le cognosceva.

In 1878 Russell deveniva orphano, post le morte de su soror e matre a causa de diphtheria, e anque illo de su patre, Amberley, qui non poteva recuperar se del perdita de su sposa e filia.

Bertrand Russell e su fratre Frank se mudava a Pembroke Lodge, un residentia officialmente del corona, ma ubi, per favor regal, viveva su granpatre John Russell, qui esseva responsabile pro su education.

Le infantia de Russell transcurreva in Pembroke Lodge de maniera solitari. Ille passava multe tempore in le bibliotheca con su granpatre, ubi prematuremente ille demonstrava un grande amor pro le litteratura e le historia. Le jardines de iste residentia esseva le locos predilecte del parve Russell, ubi ille passava le momentos le plus felice de su infantia, meditante in solitude.

Le fratre de Bertrand Russell, Frank, monstrva sempre un rebellion aperte al ambiente timide e conservator de Pembroke Lodge, durante que Russell, ben que ille nunquam se sentiva completemente a gusto in le casa de su granpatres, se rebellava de maniera plus intellectual, occultante su pensamentos de omnes, vivente un vita solitari, demandante se si alicun die ille poterea exprimer se francamente con un altere esser human.

Al dece e un annos de etate ille comenciava le studio del geometria euclidian, que pareva a ille tan meraviliose como le prime amor. Poter demonstrar un proposition produceva in ille un immense satisfaction que deveniva frustrante quando su fratre diceva a ille que ille deberea acceptar determinate axiomas sin questionar los pro poter continuar.

Al comprender su facilitate pro apprender geometria, Russell considerava por le prime vice que forsan ille habeva alicun intelligentia. Desde ille momento usque le finalisation del “Principia Mathematica” le mathematicas esseva su fonte principal de felicitate.

Russell legeva e meditava multo durante su adolescentia, in le absentia de altere juvenes con le quales ille poteva compartir interesses. Durante iste periodo ille legeva con voracitate, in Italian, Dante Alighieri e Niccolò Machiavellil, tanto como le obras de su patrino John Stuart Mill: “Economia Politic” e le “logica”, del quales ille faceva amplie studios.

Ille anque legeva le famose historico Edward Gibbon e le “Viages de Gulliver” de Johnathan Swift, que faceva un impression inoblidabile in su mente, quando desde tunc ille contemplava le homines e lor characteristicas stupide como le Yahoos, ille animales bestial del contos de Swift. Ille anque legeva multe poesia, illo de John Milton e William Shakespeare, inter alteres, ma specialmente Percy Bysshe Shelley, ubi “Alastor, o Le Spirito del Solitude” le habeva impressionate profundemente.

A iste epocha Russell scribeva in su quadernos, que plus tarde esserea cognoscite como Exercitios de Grec, un serie de annotationes, scribite in anglese ma utilisante le alphabeto grec, ubi ille debatteva plure problemas philosophic que le habeva tormentate, specialmente le problema del libre arbitrio contra le determinismo.

Russell anque esseva un juvene profundemente religiose con un preparation excellente in mathematicas e physica e esseva consciente del problema que surgeva quando nos considera que omne le corpores physic del universo se comporta secundo certe regularitates, lo que nos permitte predicer lor comportamento. Iste cognoscimentos pareva alarmante a ille, al comprender que illos contradiceva alicunes de su convictiones religiose.

Gradualmente, Russell abandonava su credentia in Deo, durante que su intellecto philosophic deveniva de plus in plus rationaliste. Le facto le plus surprendente de iste exercitios es lor sophistication por haber essite scribite per un adolescente sin contacto previe con le philosophia, con le exception de illo de Mill.

Ille initiava su studios de mathematica in 1890, matriculante se in Trinity College, un branca del Universitate de Cambridge, ubi ille se graduava in 1893, sub le supervision de Alfred North Whitehead, qui esseva tan impressionate per le juvene Russell que ille le recommendava al societate de discussion intellectual de Cambridge, the Apostle (“Le Apostolos”), un gruppo de juvenes brilliante qui se reuniva pro discuter ulle thema sin tabus, in un ambiente intellectualmente stimulante e honeste.

Altere distinguite membros de iste societate includeva John Maynard Keynes e John McTaggart Ellis McTaggart. Assi es como Russell, post multe annos de solitude, poteva exprimer su opiniones a un gruppo de juvenes intelligente, le quales non le videva con suspicion.

Russell terminava su studios de mathematicas in Cambridge, ben que ille esseva assatis disappunctate con le maniera de inseniar le scientia de ille epocha, proque le mathematicas se inseniava usante le resolution mechanic, sin considerar profundemente le parte formal del disciplina.

In iste sentito, Cambridge se trovava in retardo con respecto al universitates german, ubi mathematicos como Karl Weierstrass, Richard Dedekind, e Georg Cantor habeva travaliate pro introducer le mathematicas de maniera plus rigorose, essayante a comprender e delimitar determinate conceptos como le infinitesimal o le infinito.

Le facto de deber apprender le scientia mathematic como un collection de artificios le disappunctava, e ille comenciava a studiar le philosophia, legente, inter alteres, Platon, Baruch Spinoza, David Hume, e F. H. Bradley.

In su ultime annos a Cambridge ille deveniva un amico de George Edward Moore, un juvene studente de linguas classic, que Russell habeva persuadite a studiar philosophia.

Un membro del Royal Society desde 1908, in 1949, ille recipeva le Ordine de Merito del rege George VI del Regno Unite.

In 1916 ille recipeva un mulcta al negar se a participar in le Prime Guerra Mundial. A causa de su convictiones pacifiste, ille perdeva su professorato in le prestigiose Trinity College de Cambridge e esseva incarcerate pro sex menses. Il esseva tunc quando ille scribeva su “Introduction al philosophia mathematic”.

In 1955, conjunctemente con Albert Einstein, ille realisava le Manifesto Russell Einstein, que accentuava le periculos del armas nuclear e faceva un appello al leaders mundial pro cercar solutiones pacific al conflictos international. Iste manifesto esseva signate per 11 intellectuales e scientistas e esseva le prime allerta al potentias occidental sur le guerra nuclear, e illo resultava in le creation del Conferentias de Pugwash de Scientia e Affaires Mundial. Russell passava su ultime dece e cinque annos de vita in un campania contra le fabrication de armas nuclear.

In 1962 ille mediava in le crise del missiles de Cuba pro evitar le comenciamento de un attacco militar. Ille anque participava in le Tribunal Russell contra le crimines de guerra realisate durante le Guerra de Vietnam.

Il esserea difficile ponderar le influentia de Russell sur le philosophia moderne, specialmente in le mundo anglophone. Plus que ulle altere persona, Russell faceva del logica le accostamento dominante al philosophia. In ultra, ille es le fundator, o, al minus, le le principal promoter de su major brancas e themas, includente diverse versiones del philosophia del linguage, le analyse logic formal, e le philosophia del scientia. Nos debe plure movimentos analytic del ultime seculo al prime travalios de Russell.

Russell habeva influentia special sur Ludwig Wittgenstein, qui esseva su studente inter 1911 e 1914. On anque debe observar que Wittgenstein influentiava Russell considerabilemente al monstrar a ille le cammino pro arrivar a concluder, reluctantemente, que le veritates mathematic esseva solmente veritates tautologic.

Russell anque eventualmente dissentiva con le approximation linguistic e analytic que realisava Wittgenstein, qui finalmente videva Russell como un autor “superficial”, particularmente in su publicationes plus popular. Alicunes vide le influentia de Russell como negative, principalmente illes qui ha essite critic de su emphase sur le scientia e le logica, le consequente debilitation del metaphysica, e su insistentia que le ethica se trova foras del philosophia.

Le admiratores e detractores de Russell generalmente se trova plus cognoscente de su pronunciamentos sur affaires politic e social (nominate “jornalismo” per alicunes, como Ray Monk), que de su travalio technic e philosophic.

Russell lassava un grande assortimento de obras scribite post su morte. Desde su adolescentia, ille scribeva presso 3.000 parolas cata die, con pauc correctiones; su prime version quasi sempre esseva multo presso al ultime, mesmo in le themas technic le plus complicate. Su travalio previe non publicate es un immense collection de tresores, del quales le specialistas continua a trovar nove visiones del pensamento de Russell.

---

Bertrand Russell

Bertrand Arthur William Russell (Trellech, 1872 - Penrhyndeudraeth 1970) fue un matemático y filósofo galés, uno de los más influyentes del siglo XX, galardonado con el Premio Nobel de Literatura en 1950. Popularizó la filosofía, y especialmente la lógica. También fue un importante político liberal y activista pacifista. Muchos encuentran en Russell una especie de profeta de la vida creativa y racional.

Posiblemente el filósofo más influyente del siglo XX, al menos en los países de habla inglesa, es considerado, junto con Gottlob Frege, como uno de los fundadores de la filosofía analítica. También es considerado como uno de los dos lógicos más importantes del siglo XX, junto con Kurt Gödel.

Nació el 18 de mayo de 1872 en la ciudad de Trellech, población situada en Gales, en una familia de tradición aristócrata. Fue nieto de John Russell, Primer Ministro Británico en dos ocasiones entre 1840 y 1860, y ahijado de John Stuart Mill, aunque no lo llegó a conocer nunca.

En 1878 Russell se quedó huérfano, tras la muerte de su hermana y madre a causa de la difteria, y también la de su padre, Amberley, que no pudo recuperarse de la pérdida de su esposa e hija.

Bertrand Russell y su hermano Frank se mudaron a Pembroke Lodge, una residencia oficialmente de la corona, pero donde, por favor real, vivían su abuelo John Russell, que fue el responsable de su educación.

La infancia de Russell transcurrió en Pembroke Lodge de manera solitaria. Pasó mucho tiempo en la biblioteca con su abuelo, donde prematuramente demostró un gran amor por la literatura y la historia. Los jardines de esta residencia fueron los lugares predilectos del pequeño Russell, donde pasó los momentos más felices de su infancia, meditando en soledad.

El hermano de Bertrand Russell, Frank, mostró siempre una rebeldía abierta al ambiente tímido y conservador de Pembroke Lodge, al tiempo que Russell, aunque nunca se sintió del todo a gusto en la casa de sus abuelos, se rebelaba de una manera más intelectual, ocultando sus pensamientos de todos, llevando una existencia solitaria, preguntándose si algún día podría expresarse francamente con otro ser humano.

A los once años comenzó el estudio de la geometría euclidiana, pareciéndole tan maravilloso como el primer amor. El poder demostrar una proposición le produjo una inmensa satisfacción, que tuvo lugar como frustración cuando su hermano le dijo que debería aceptar determinados axiomas sin cuestionarlos, para poder continuar.

Al darse cuenta de su facilidad para aprender geometría, Russell consideró por primera vez que posiblemente tenía alguna inteligencia. Desde ese momento hasta la finalización del “Principia Mathematica” las matemáticas fueron su fuente principal de felicidad.

Russell leyó y meditó mucho durante su adolescencia, en ausencia de otros jóvenes con quienes poder compartir intereses. Durante este periodo leyó con voracidad, en italiano, a Dante Alighieri y Nicolás Maquiavelo, así como las obras de su padrino John Stuart Mill: “Economía Política” y la “Lógica”, de los cuales hizo amplios estudios.

También leyó el famoso historiador Edward Gibbon y los “Viajes de Gulliver” de Jonathan Swift, que le dejarían un recuerdo inolvidable en su mente, cuando desde entonces contempló a los hombres y sus estupideces como los Yahoos, aquellos animales bestiales de los cuentos de Swift . También leyó mucha poesía, a John Milton y William Shakespeare entre otros, pero sobre todo Percy Bysshe Shelley, donde el poema “Alastor, o El espíritu de la soledad” le había impresionado profundamente.

En esta época Russell escribió en sus cuadernos, que más tarde serían conocidos como Ejercicios de griego, una serie de anotaciones, escritas en inglés pero utilizando el alfabeto griego, donde él debatía varios problemas filosóficos que le habían atormentado, especialmente el problema del libre albedrío en contra del determinismo.

Russell también era un joven profundamente religioso con una preparacion excelente en matemáticas y física y era consciente del problema que surgía cuando consideramos que todos los cuerpos físicos del universo se comportan de acuerdo con ciertas regularidades, lo que nos permite predecir su comportamiento. Estos conocimientos le parecieron alarmantes, al darse cuenta que entraban en contradicción con algunas de sus convicciones religiosas.

Gradualmente, Russell abandonó su creencia en Dios, a medida que su intelecto filosófico se volvió más y más racionalista. El hecho más sorprendente de estos ejercicios es su sofisticación por haber sido escritos por un adolescente, sin contacto previo con la filosofía, excepto la de Mill.

Inició sus estudios de matemáticas en 1890 matriculándose en el Trinity College, perteneciente a la Universidad de Cambridge, donde se graduó en 1893, bajo la supervisión de Alfred North Whitehead, que quedó tan impresionado por el joven Russell que lo recomendó a la sociedad de discusión intelectual de Cambridge, The Apostles (“Los Apóstoles”), un grupo de jóvenes brillantes que se reunían para discutir cualquier tema sin tabúes, en un ambiente intelectualmente estimulante y honesto.

Otros distinguidos miembros de esta sociedad incluían a John Maynard Keynes y John McTaggart Ellis McTaggart. Así fue como Russell, después de muchos años de soledad, pudo expresar sus opiniones a un grupo de jóvenes inteligentes, los que no lo veían con sospechas.

Russell finalizó sus estudios de matemáticas en Cambridge, aunque era algo decepcionado con la manera de enseñar ciencia de la época, debido a que las matemáticas se enseñaban mediante la resolución mecánica, sin profundizar en la parte formal de la disciplina.

En este sentido, Cambridge se encontraba atrasada respecto a las universidades alemanas, donde matemáticos como Karl Weierstrass, Richard Dedekind y Georg Cantor habían estado trabajando para introducir las matemáticas de manera más rigurosa, tratando de entender y delimitar determinados conceptos como el infinitesimal o el infinito.

El hecho de tener que aprender la ciencia matemática como un conjunto de trucos le decepcionó, y comenzó a estudiar la filosofía, leyendo, entre otros, a Platón , Baruch Spinoza, David Hume y F. H. Bradley.

En sus últimos años de estancia en Cambridge se hizo amigo de George Edward Moore, un joven estudiante de lenguas clásicas, que Russell había persuadido a estudiar filosofía.

Miembro de la Royal Society desde 1908, en 1949 recibió la Orden del Mérito por parte del rey Jorge VI del Reino Unido.

En 1916 fue multado por negarse a alistarse para participar en la Primera Guerra Mundial. Por sus convicciones pacifistas perdió su cátedra en el prestigioso Trinity College de Cambridge y fue encarcelado durante seis meses. Fue entonces cuando escribió su “Introducción a la filosofía matemática”.

En 1955, junto con Albert Einstein, realizó el Manifiesto Russell-Einstein, donde resaltó los peligros de las armas nucleares e hizo un llamamiento a los líderes mundiales para buscar soluciones pacíficas a los conflictos internacionales. Este manifiesto fue firmado por 11 intelectuales y científicos y fue el primer toque de alerta a las potencias occidentales sobre la guerra nuclear, y resultó en la creación de las Conferencias Pugwash de Ciencia y Asuntos Mundiales. Russell pasó sus últimos quince años de vida haciendo campaña en contra de la fabricación de armas nucleares.

En 1962 medió en la crisis de los misiles de Cuba para evitar que se desatara un ataque militar. Asimismo también participó en el Tribunal Russell contra los crímenes de guerra realizados durante la Guerra de Vietnam.

Sería difícil ponderar la influencia de Russell sobre la filosofía moderna, especialmente en el mundo angloparlante. Más que ninguna otra persona, Russell hizo de la lógica la aproximación dominante hacia la filosofía. Además, él es el fundador, o, al menos, el principal promotor de sus mayores ramas y temas, incluyendo varias versiones de la filosofía del lenguaje, análisis lógico formal, y la filosofía de la ciencia. Varios movimientos analíticos del último siglo los debemos a los primeros trabajos de Russell.

Russell tuvo influencia especial sobre Ludwig Wittgenstein, quien fue su alumno entre 1911 y 1914. También hay que observar que Wittgenstein ejerció considerable influencia sobre Russell, especialmente al mostrarle el camino para llegar a concluir, a su pesar, que las verdades matemáticas eran sólo verdades tautológicas.

Russell también llegó a disentir con la aproximación lingüística y analítica que realizaba Wittgenstein, que llegó a ver a Russell como un autor “superficial”, particularmente en sus escritos más populares. Algunos ven la influencia de Russell como negativa, principalmente aquellos que han sido críticos de su énfasis en la ciencia y la lógica, la consiguiente debilitación de la metafísica y su insistencia en que la ética está fuera de la filosofía.

Los admiradores y detractores de Russell generalmente están más al tanto de sus pronunciamientos sobre asuntos políticos y sociales (llamado “periodismo” por algunos, como Ray Monk), que de su trabajo técnico y filosófico.

Russell dejó un gran surtido de escritos después de su muerte. Desde la adolescencia, escribió cerca de 3.000 palabras por día, con pocas correcciones; su primer borrador casi siempre era muy cercano al último, incluso en los temas técnicos más complejos. Su trabajo previo no publicado es una inmensa colección de tesoros, de los cuales los especialistas continúan adquiriendo nuevas visiones del pensamiento de Russell.

---

Bertrand Russell

Bertrand Arthur William Russell (Trellech, 1872 - Penrhyndeudraeth 1970 ) fou un matemàtic i filòsof gal.lès, un dels més influents del segle XX, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1950. Va popularitzar la filosofia, i especialment la lògica. També va ser un important polític liberal i activista pacifista. Molts troben en Russell una mena de profeta de la vida creativa i racional.

Possiblement el filòsof més influent del segle XX, al menys als països de parla anglesa, és considerat, juntament amb Gottlob Frege, com un dels fundadors de la filosofia analítica. També és considerat com un dels dos lògics més importants del segle XX, juntament amb Kurt Gödel.

Va néixer el 18 de maig de 1872 a la ciutat de Trellech, població situada a Gal.les, en una família de tradició aristòcrata. Va ser nét de John Russell, Primer Ministre Britànic en dues ocasions entre 1840 i 1860, i fillol de John Stuart Mill, tot i que no el va arribar a conèixer mai.

L’any 1878 Russell es va quedar orfe, després de la mort de la seva germana i mare a causa de la diftèria, i també la del seu pare, Amberley, que no va poder recuperar-se de la pèrdua de la seva esposa i filla.

Bertrand Russell i el seu germà Frank es van mudar a Pembroke Lodge, una residència oficialment de la corona, però on, per favor reial, vivien el seu avi John Russell, que va ser el responsable de la seva educació.

La infantessa de Russell va transcórrer a Pembroke Lodge de manera solitària. Va passar molt temps a la biblioteca amb el seu avi, on prematurament va demostrar un gran amor per la literatura i la història. Els jardins d’aquesta residència van ser els llocs predilectes del petit Russell, on va passar els moments més feliços de la seva infantesa, meditant en solitud.

El germà de Bertrand Russell, Frank, va mostrar sempre una rebel.lia oberta a l’ambient tímid i conservador de Pembroke Lodge, alhora que Russell, encara que mai es va sentir del tot a gust a casa dels seus avis, es rebel.lava d’una manera més intel.lectual, ocultant els seus pensaments de tots, portant una existència solitària, preguntant-se si algun dia podria expressar-se francament amb un altre ser humà.

Als onze anys va començar l’estudi de la geometria euclidiana, semblant-li tan meravellosa com el primer amor. El poder demostrar una proposició li va produir una immensa satisfacció, que es va esdevenir com a frustració quan el seu germà li va dir que hauria d’acceptar determinats axiomes sense qüestionar-los, per poder continuar.

Al adonar-se de la seva facilitat per apendre geometria, Russell va considerar per primer cop que pot ser tenia alguna intel.ligència. Des d’aquell moment fins a la finalització del “Principia Mathematica” les matemàtiques van ser la seva font principal de felicitat.

Russell va llegir i meditar molt durant la seva adolescència, en absència d’altres joves amb els qui podria compartir interessos. Durant aquest període va llegir amb voracitat, en italià, a Dante Alighieri i Nicolau Maquiavel, aíxí com les obres del seu padrí John Stuart Mill: “Economia Política” i la “Lògica”, dels quals va fer amplis estudis.

També va llegir el famós historiador Edward Gibbon i els “Viatges de Gulliver” de Jonathan Swift, que li deixarien un record inoblidable a la seva ment, quan des de llavors va contemplar als homes i les seves estupideses com els Yahoos, aquells animals bestials dels contes de Swift. També va llegir molta poesia, a John Milton i William Shakespeare entre d’altres, però sobretot Percy Bysshe Shelley, on el poema “Alastor, o L’esperit de la soledat” l’havia impressionat profundament.

En aquesta època Russell va escriure als seus quaderns, que més tard serien coneguts com Exercicis de grec, una sèrie d’anotacions, escrites en anglès però fent servir l’alfabet grec, on ell debatia varies problemàtiques filosòfiques que l’havien estat atormentant, especialment el problema del lliure albir en contra del determinisme.

Russell també era un jove profundament religiós. amb una preparació excel.lent en matemàtiques i física i era conscient del problema que sorgia quan considerem que tots els cossos físics de l’univers es comporten d’acord amb certes regularitats, cosa que ens permet predir el seu comportament. Aquests coneixements li van semblar alarmants, en adonar que entraven en contradicció amb algunas de les seves conviccions religioses.

Gradualment, Russell va abandonar la seva creença en Déu, a mesura que el seu intel.lecte filòsof es va tornar més i més racionalista. El fet més sorprenent d’aquests exercicis és la seva sofisticació per haver estat escrits per un adolescent, sense contacte previ amb la filosofia, tret de la de Mill.

Va iniciar els seus estudis de matemàtiques el 1890 matriculant-se al Trinity College, pertanyent a la Universitat de Cambridge, on es va graduar el 1893, sota la supervisió d’Alfred North Whitehead, que va quedar tan impressionat pel jove Russell que el va recomenar a la societat de la discussió intel.lectual de Cambridge, The Apostles (“Els Apòstols”), un grup de joves brillants que es reunien per a discutir qualsevol tema sense tabús, en un ambient intel.lectualment estimulant i honest.

Altres distingits membres d’aquesta societat incloïa a John Maynard Keynes i John McTaggart Ellis McTaggart. Així va ser com Russell, després de molts anys de solitud, va poder expressar les seves opinions a un grup de joves intel.ligents, els quals no el veien amb sospita.

Russell va finalitzar els seus estudis de matemàtiques a Cambridge, encara que era una mica decebut amb la manera d’ensenyar ciència de l’época, degut a que les matemàtiques s’ensenyaven mitjançant la resolució mecànica, sense aprofundir a la part formal de la disciplina.

En aquest sentit, Cambridge es trobava endarrerida respecte les universitats alemanyes, on matemàtics com Karl Weierstrass, Richard Dedekind i Georg Cantor havien estat treballant per introduir les matemàtiques de manera més rigorosa, tractant d’entendre i delimitar determinats conceptes com l’infinitesimal o l’infinit.

El fet d’haver d’aprendre la ciència matemàtica com un conjunt de trucs el va decebre, i va començar a estudiar la filosofia, llegint, entre altres, a Plató, Baruch Spinoza, David Hume i F. H. Bradley.

En els seus últims anys d’estada a Cambridge es feu amic de George Edward Moore, un jove estudiant de llengues clàssiques, que Russell havia persuadit per estudiar filosofia.

Membre de la Royal Society des de 1908, el 1949 va rebre l’Ordre del Mèrit per part del rei Jordi VI del Regne Unit.

En 1916 va ser multat per negar-se a allistar-se per participar a la Primera Guerra Mundial. Per les seves conviccions pacifistes va perdre la seva càtedra al prestigiós Trinity College de Cambridge i va ser empresonat durant sis mesos. Fou llavors quan va escriure la seva “Introducció a la filosofia matemàtica”.

El 1955, juntament amb Albert Einstein, va realitzar el Manifest Russell-Einstein, que va posar de relleu els perills de les armes nuclear i va demanar als liders mundials a buscar solucions pacífiques als conflictes internacionals. Aquest manifest va ser signat per 11 intel.lectuals i científics i va ser el primer toc d’alerta a les potències occidentals sobre la guerra nuclear, i va resultar en la creació de les conferències Pugwash de Ciència i Afers Mundials. Russell va passar els seus últims quinze anys de vida fent campanya en contra de la fabricació d’armes nuclears.

El 1962 va mitjançar en la crisi dels míssils de Cuba per evitar que es desfermés un atac militar. Així mateix també va participar en el Tribunal Russell contra els crims de guerra realitzats durant la Guerra del Vietnam.

Seria difícil ponderar la influència de Russell sobre la filosofia moderna, especialment en el món angloparlant. Més que cap altra persona, Russell va fer de la lógica l’aproximació dominant cap a la filosofia. A més, ell és el fundador o, almenys, el principal promotor de les seves majors branques i temes, incloent diverses versions de la filosofia del llenguatge, anàlisi lògica formal i la filosofia de la ciència. Diversos moviments analítics de l’últim segle els devem als primers treballs de Russell.

Russell va tenir influència especial en Ludwig Wittgenstein, qui fou el seu alumne entre 1911 i 1914. També cal observar que Wittgenstein va exercir considerable influència sobre Russell, especialment al mostrar-li el camí per a arribar a concloure, al seu pesar, que les veritats matemàtiques eren només veritats tautològiques.

Russell també va arribar a dissentir amb l’aproximació lingüística i analítica que realitzava Wittgenstein, que va arribar a veure Russell com un autor “superficial”, particularment en els seus escrits més populars. Alguns veuen la influència de Russell com a negativa, principalment aquells que han estat crítics de la seva èmfasi en la ciència i la lògica, la consegüent debilitació de la metafísica i la seva insistència que l’ètica està fora de la filosofia.

Els admiradors i detractors de Russell generalment estan més al tant dels seus pronunciaments sobre assumptes polítics i socials (anomenat “periodisme” per alguns, com Ray Monk), que del seu treball tècnic i filosòfic.

Russell va deixar un gran assortiment d'escrits després de la seva mort. Des de l’adolescència, va escriure prop de 3.000 paraules per dia, amb poques correccions; el seu primer esborrany gairebé sempre era molt proper a l’últim, fins i tot en els temes tècnics més complexos. El seu treball previ no publicat és una immensa col.lecció de tresors, dels quals els especialistes continuen adquirint noves visions del pensament de Russell.

---

Bertrand Russell

Bertrand Arthur William Russell (Trellech, 1872 - Penrhyndeudraeth 1970) was a Welsh mathematician and philosopher, one of the most influential of the twentieth century and a recipient of the Nobel Prize for Literature in 1950. He popularized philosophy, especially logic. He was also a leading liberal politician and peace activist. Many see in Russell a kind of prophet of the creative and rational life.

Possibly the most influential philosopher of the twentieth century, at least in English-speaking countries, he is considered, along with Gottlob Frege, one of the founders of analytic philosophy. He is also considered one of the two most important logicians of the twentieth century, along with Kurt Gödel.

He was born on May 18, 1872, in the city of Trellech, a town in Wales, in a family with an aristocratic tradition. He was a grandson of John Russell, British Prime Minister on two occasions between 1840 and 1860, and godson of John Stuart Mill, though he never got to know him.

In 1878 Russell was orphaned after the death of his sister and mother from diphtheria, as well as his father, Amberley, who could not recover from the loss of his wife and daughter.

Bertrand Russell and his brother Frank moved to Pembroke Lodge, an official residence belonging to the crown, but which, through royal favor, was the residence of his grandfather John Russell, who was responsible for their education.

Russell spent a lonely childhood in Pembroke Lodge. He spent a lot of time in the library with his grandfather, where he soon showed a great love of literature and history. The gardens of the residence were the haunts of Russell as a boy. There he spent the happiest moments of his childhood, meditating in solitude.

Bertrand Russell’s brother, Frank, was always in open rebellion against the timid and conservative atmosphere of Pembroke Lodge, while Russell, though he never felt entirely at ease in his grandparents’ house, rebelled in a more intellectual way, hiding his thoughts from everyone, leading a solitary existence, and wondering if someday he would be able to speak openly with another human being.

At eleven he began the study of Euclidean geometry, and it seemed as wonderful to him as a first love. The power to prove a proposition was for him an immense satisfaction, which became frustrating when his brother told him he would have to unquestionably accept certain axioms, to be able to continue.

On realizing his ability to learn geometry, Russell felt for the first time that maybe he had a certain amount of intelligence. From that time until he finished “Principia Mathematica,” mathematics was his main source of happiness.

Russell read and thought a lot during his teens, in the absence of other young people with whom he could share his interests. During this period he voraciously read Dante Alighieri and Niccolo Machiavelli in Italian, as well as the works of his godfather, John Stuart Mill: “Political Economy” and “Logic,” which he studied extensively.

He also read the famous historian Edward Gibbon and “Gulliver’s Travels” by Jonathan Swift, which made an unforgettable impression on his mind, as he later contemplated men and their stupidities like the Yahoos’, those beastly animals in Swift’s stories. He also read a lot of poetry, John Milton and William Shakespeare among others, but especially Percy Bysshe Shelley, whose poem “Alastor, or The Spirit of Solitude” had deeply impressed him.

At this time Russell wrote in his notebooks, which later became known as Greek exercises, a series of notes, written in English but with the Greek alphabet, where he discussed several philosophical issues that had been tormenting him, especially the problem of free will and determinism.

Russell also was a deeply religious young man with an excellent preparation in math and physics and was aware of the problems that come up when we consider that all the physical bodies of the universe behave according to certain regularities, which allow us to predict their behavior. This knowledge seemed alarming to him once he realized that they contradicted some of his religious convictions.

Gradually, Russell abandoned his belief in God as his philosophical mind became more and more rational. The most striking of these exercises is the sophistication they display even though they were written by a teenager with no previous contact with philosophy, except for Mill

He began his studies of mathematics in 1890, enrolling at Trinity College, part of the University of Cambridge, graduating in 1893, under the supervision of Alfred North Whitehead, who was so impressed with the young Russell that he recommended that he become a member of the Apostles, a group of bright young people who met to discuss any issue without taboos, in an intellectually stimulating and honest environment.

Other distinguished members of this society included John Maynard Keynes and John McTaggart Ellis McTaggart. That’s how Russell, after many years of solitude, was able to express his opinions to a group of intelligent young men, who did not look upon him with suspicion.

Russell finished his studies in mathematics at Cambridge, although he was somewhat disappointed with instruction in the sciences at that time because math was taught through mechanical solutions, with no consideration of the formal part of the discipline.

In this regard, Cambridge was backward compared to German universities, where mathematicians such as Karl Weierstrass, Richard Dedekind, and Georg Cantor had been working to introduce mathematics in a more rigorous way, trying to understand and define certain concepts such as infinitesimality or infinity.

Having to learn the science of mathematics as a set of tricks disappointed him, and he began studying philosophy by reading, among others, Plato, Baruch Spinoza, David Hume and F. H. Bradley.

In his last years at Cambridge he became friends with George Edward Moore, a young student in classical languages, who Russell persuaded to study philosophy.

A member of the Royal Society since 1908, in 1949 he received the Order of Merit from King George VI of the United Kingdom.

In 1916 he was fined for refusing to sign up to participate in the First World War. For his pacifist convictions he lost his professorship at the prestigious Trinity College in Cambridge and was imprisoned for six months. That was when he wrote his “Introduction to Mathematical Philosophy.”

In 1955, along with Albert Einstein, he came up with the Russell-Einstein Manifesto, which highlighted the dangers of nuclear weapons and called on world leaders to seek peaceful solutions to international conflicts. This manifesto was signed by eleven intellectuals and scientists, and was the first clarion call to Western powers on nuclear war and resulted in the creation of the Pugwash Conferences on Science and World Affairs. Russell spent his last fifteen years of life campaigning against the manufacature of nuclear weapons.

In 1962 he mediated in the missile crisis in Cuba to avoid unleashing a military attack. He also participated in the Russell Tribunal against war crimes carried out during the Vietnam War.

It would be difficult to assess the influence of Russell on modern philosophy, especially in the Anglo world. More than anyone else, Russell turned logic into the dominant approach to philosophy. In addition, he is the founder, or at least the main promoter, of its major branches and areas, including several versions of the philosophy of language, formal logical analysis, and the philosophy of science. Several analytical movements of the last century we owe to Russell’s early work.

Russell had special influence on Ludwig Wittgenstiein, who was his student between 1911 and 1914. Wittgenstein also exerted considerable influence on Russell, especially by showing him the way to reach the conclusion, reluctantly, that mathematical truths were merely tautological ones.

Russell also came to disagree with the linguistic approach and analytical work elaborated by Wittgenstein, who came to see Russell as a “superficial” author, especially in his more popular writings. Some see Russell’s influence as negative, especially those who have been critical of his emphasis on science and logic, the resulting weakening of metaphysics, and his insistence that ethics falls outside of philosophy.

Russell’s admirers and detractors are often more aware of his statements about political and social issues (called “journalism” by some people, such as Ray Monk), than of his technical and philosophical work.

Russell left a large assortment of writings after his death. From adolescence he wrote about 3,000 words per day, with few corrections; his first draft was almost always very close to his last one, even on more complex technical issues. His unpublished previous work is a vast collection of treasures, from which experts continue to acquire new insights into Russell’s thought.

No comments: