Exercitio de traduction electronic

Le major parte del inhabitantes de Europa in le seculo dece octo viveva in su zonas rural. Le agricultura esseva le major industria e le fonte de ricchessa. Le citrates de Europa in ille epocha esseva assatis parve. Le numero de personas que viveva in London e Paris, le citates le plus grande de Europa, solmente esseva 600.000 o 700.000, ma le populationes del altere citrates de Europa non esseva plus grande que 100.000, e in omne Europa, in le momento del Revolution Francese in 1789, il habeva solmente cinquanta citates con un population tan grande como 50.000 personas.

Le urbanisation, nonobstante, non esseva un indication de progresso economic. In Espania, Italia, e mesmo in le peninsula del Balcanes, secundo un estimation realisate in le annos 1780, il habeva un plus grande quantitate de citates con populations de plus que 50.000 personas que in Grande Britannia.

Il non habeva industrialisation in le citates de ille epocha proque le major parte del activitates industrial esseva realisate in le zonas rural. Le population rural laborava pro le commerciantes del citates de Europa. E ben que il es certe que le majoritate del population de Europa nunquam arrivava a su citates in ulle momento de lor vitas, il esserea false dicer que lor travalio se dedicava exclusivemente al agricultura.

ANGLESE:

Most of the inhabitants of Europe in the eighteenth century lived in rural areas. Agriculture was the greatest single industry and source of wealth. The cities of Europe at that time were rather small. The number of people who lived in London and Paris, the largest cities of Europe, were only 600,000 or 700,000, but the populations of the other cities in Europe were no larger than 200,000, and in All Europe, at the time of the French Revolution in 1789, there were only fifty cities with populations as large as 50,000 people.

Urbanization, however, was not an indication of economic advancement. In Spain, Italy, and even in the Balkan peninsula, according to an estimate made in the 1780s, there was a larger quantity of cities with populations of more than 50,000 people than in Great Britain.

There was no industrialization in the cities of that era because most industrial activities took place in rural areas. The rural population worked for the merchants of the cities of Europe. And even though it is true to say that most of the population of Europe never came to its cities at any time of their lives, it would be false to say that their work was devoted exclusively to agriculture.

ESPANIOL:

La mayoría de los habitantes de Europa en el siglo XVIII vivían en las zonas rurales. La agricultura fue la mayor industria y fuente de riqueza. Las ciudades de Europa en esa época eran más bien pequeños. El número de personas que vivían en Londres y París, las ciudades más grandes de Europa, sólo eran 600.000 o 700.000, pero las poblaciones de las otras ciudades de Europa no eran más grandes que 200000, y en toda Europa, en el momento de la Revolución Francesa en 1789, sólo había cincuenta ciudades con una población tan grande como 50,000 personas.

La urbanización, sin embargo, no fue una indicación de progreso económico. En España, Italia, e incluso en la península de los Balcanes, de acuerdo con una estimación realizada en los 1780s, hubo una mayor cantidad de ciudades con poblaciones de más de 50000 personas que en Gran Bretaña.

No hubo la industrialización en las ciudades de esa época porque la mayoría de las actividades industriales tuvieron lugar en las zonas rurales. La población rural trabajó para los comerciantes de las ciudades de Europa. Y aunque es cierto que la mayoría de la población de Europa nunca llegó a sus ciudades en cualquier momento de sus vidas, sería falso decir que su trabajo se dedicó exclusivamente a la agricultura.

PORTUGESE:

A maioria dos habitantes da Europa no século XVIII viviam em zonas rurais. A agricultura foi o único grande indústria e fonte de riqueza. As cidades da Europa naquela época eram bastante pequenos. O número de pessoas que viviam em Londres e Paris, as maiores cidades da Europa, foram apenas 600.000 ou 700.000, mas as populações das outras cidades da Europa não eram superiores a 200.000, e em toda a Europa, na época da Revolução Francesa em 1789, havia apenas cinquenta cidades com populações tão grande como a 50.000 pessoas.

A urbanização, porém, não foi uma indicação de progresso económico. Em Espanha, Itália, e mesmo na península balcânica, de acordo com uma estimativa feita em 1780, houve uma maior quantidade de cidades com populações de mais de 50.000 pessoas do que na Grã-Bretanha.

Não houve industrialização nas cidades do que era porque a maioria das atividades industriais ocorreu em áreas rurais. A população rural trabalhou para os comerciantes das cidades da Europa. E embora seja verdade que a maioria da população da Europa, nunca mais veio para as suas cidades, em qualquer momento das suas vidas, seria falso dizer que seu trabalho foi dedicado exclusivamente à agricultura.

GALICIANO:

O resto dos habitantes de Europa no século XVIII vivían en zonas rurais. O agricultura foi o único grande industria e fonte de riqueza. As cidades de Europa naquela época eran moi pequenos. O número de persoas que vivían en Londres e París, as maiores cidades de Europa, se só 600.000 ou 700.000, pero as poboacións das outras cidades de Europa non eran superiores a 200.000, e en toda Europa, na época da Revolución Francesa en 1789, había só cincuenta cidades con poboacións tan grande como a 50.000 persoas.

A Urbanización, porén, non foi Indica de progreso económico. En España, Italia, e mesmo na península balcânica, segundo unha estimación feita en 1780, houbo unha maior cantidade de cidades con poboacións de máis de 50.000 persoas que na Grã-Bretanha.

Non houbo industrialización nas cidades do que era por que a maioría das actividades industriais ocorreu en áreas rurais. A poboación rural a traballar para os comerciantes das cidades de Europa. E aínda que sexa verdade que a maioría da poboación de Europa, nunca mais veu para as cidades, en calquera momento das súas vidas, sería falso dicir que o seu traballo foi dedicado exclusivamente á agricultura.

CATALAN:

La majoria dels habitants d'Europa en el segle XVIII vivien a les zones rurals. L'agricultura va ser la gran indústria i font de riquesa. Les ciutats d'Europa en aquella època eren més aviat petits. El nombre de persones que vivien a Londres i París, les ciutats més grans d'Europa, només eren 600.000 o 700.000, però les poblacions de les altres ciutats d'Europa no eren més grans que 200.000, i en tota Europa, en el moment de la Revolució Francesa el 1789, només hi havia cinquanta ciutats amb una població tan gran com 50,000 persones.

La urbanització, però, no va ser una indicació de progrés econòmic. A Espanya, Itàlia, i fins i tot a la península dels Balcans, d'acord amb una estimació realitzada en els 1780s, hi va haver una major quantitat de ciutats amb poblacions de més de 50.000 persones que a Gran Bretanya.

No hi va haver la industrialització a les ciutats d'aquesta època perquè la majoria de les activitats industrials van tenir lloc a les zones rurals. La població rural va treballar per als comerciants de les ciutats d'Europa. I encara que és cert que la majoria de la població d'Europa mai va arribar a les seves ciutats en qualsevol moment de les seves vides, seria fals dir que el seu treball es va dedicar exclusivament a l'agricultura.

FRANCESE:

La plupart des habitants de l'Europe dans le dix-huitième siècle, vivait dans les zones rurales. L'agriculture a été la plus grande industrie et une source de richesse. Les villes de l'Europe à l'époque étaient plutôt faibles. Le nombre de personnes ayant vécu à Londres et à Paris, les plus grandes villes de l'Europe, ne sont que 600000 ou 700000, mais les populations des autres villes en Europe, ne dépassant pas 200.000, et dans toute l'Europe, à l'époque de la Révolution française en 1789, il y avait seulement une cinquantaine de villes dont la population est plus grand que 50,000 personnes.

L'urbanisation, cependant, n'était pas une indication de progrès économique. En Espagne, en Italie, et même dans la péninsule des Balkans, selon une estimation faite dans les années 1780, il y avait une grande quantité de villes de plus de 50.000 personnes par rapport à la Grande-Bretagne.

Il n'y a pas de l'industrialisation dans les villes de cette époque parce que la plupart des activités industrielles ont eu lieu dans les zones rurales. La population rurale a travaillé pour les commerçants des villes de l'Europe. Et même s'il est vrai de dire que la plupart de la population de l'Europe n'est jamais venu à ses villes, à tout moment de leur vie, il serait faux de dire que leur travail a été consacrée exclusivement à l'agriculture.

ITALIANO:

La maggior parte degli abitanti di Europa nel XVIII secolo viveva nelle zone rurali. L'agricoltura è stata la più grande industria e unica fonte di ricchezza. Le città d'Europa in quel momento erano piuttosto piccole. Il numero di persone che hanno vissuto a Londra e Parigi, la più grande città d'Europa, sono stati solo 600.000 o 700.000, ma le popolazioni delle altre città in Europa sono stati di dimensioni non superiori a 200.000, e in tutta Europa, al momento della Rivoluzione francese nel 1789, vi erano solo cinquanta città con una popolazione grande come 50.000 persone.

Urbanizzazione, tuttavia, non è stata l'indicazione del progresso economico. In Spagna, Italia, e anche nella penisola balcanica, secondo una stima fatta nel 1780, c'è stata una grande quantità di città con una popolazione di più di 50.000 persone che in Gran Bretagna.

Non vi è stata l'industrializzazione, nelle città di quel periodo, perché la maggior parte delle attività industriali ha avuto luogo nelle zone rurali. La popolazione rurale ha lavorato per i mercanti delle città d'Europa. E anche se è vero che la maggior parte della popolazione in Europa non è mai entrato alla sua città, in qualsiasi momento della loro vita, sarebbe falso dire che il loro lavoro è stato dedicato esclusivamente al settore agricolo.

ROMANIANO:

Cea mai mare parte a locuitorilor din Europa în secolul al XVIII-a trăit în zonele rurale. Agricultura a fost cea mai mare industrie şi unică sursă de bogăţie. De oraşe din Europa la acea vreme au fost destul de mic. Numărul de persoane care au trăit în Londra si Paris, cele mai mari oraşe din Europa, au fost doar 600000 sau 700000, dar populaţiile din alte orase din Europa au fost, nu mai mari de 200000, şi în toată Europa, în momentul de la Revoluţia franceză în 1789, au existat numai cincizeci oraşele cu populaţie mai mare decât 50000 de persoane.

Urbanizare, cu toate acestea, nu a fost un indiciu al economice avansare. În Spania, Italia, şi chiar şi în peninsula Balcanica, conform unei estimări realizate în 1780s, a existat o cantitate mai mare de oraşe cu populaţii de mai mult de 50000 de oameni decât în Marea Britanie.

Nu a fost nici o industrializare în oraşe din acea perioadă, pentru că majoritatea activităţilor industriale au avut loc în zonele rurale. Populaţia rurală a lucrat pentru comercianţii din oraşe din Europa. Şi chiar dacă este adevărat să spun că cea mai mare parte a populaţiei din Europa nu sa ajuns la oraşe, în orice moment din viata lor, ar fi fals să spun că munca lor a fost dedicată în exclusivitate pentru agricultură.

GERMANO:

Die meisten Einwohner von Europa im achtzehnten Jahrhundert lebte in den ländlichen Gebieten. Die Landwirtschaft war der größte Industrie und Quelle des Wohlstands. Die Städte in Europa zu dieser Zeit waren eher gering. Die Zahl der Menschen, die in London und Paris, der größten Städte Europas, wurden nur 600000 oder 700000, aber die Bevölkerung in den anderen Städten in Europa waren nicht größer als 200000, und in ganz Europa, in der Zeit der Französischen Revolution im Jahre 1789, gab es nur fünfzig Städte mit einer Bevölkerung, so groß wie 50.000 Menschen.

Urbanisierung, jedoch nicht die Angabe der wirtschaftlichen Entwicklung. In Spanien, Italien und auch in der Balkan-Halbinsel, nach einer Schätzung, die in den 1780er Jahren gab es eine größere Menge von Städten mit einer Bevölkerung von mehr als 50000 Menschen als in Großbritannien.

Es gab keine Industrialisierung in den Städten der damaligen Zeit, da die meisten industriellen Aktivitäten fand in den ländlichen Gebieten. Die ländliche Bevölkerung arbeitete für die Händler in den Städten von Europa. Und selbst wenn es wahr ist, zu sagen, dass der größte Teil der Bevölkerung in Europa nie auf seine Städte zu jeder Zeit von ihrem Leben, wäre es falsch zu sagen, dass ihre Arbeit war ausschließlich auf die Landwirtschaft.

HOLLANDESE:

Het merendeel van de inwoners van Europa in de achttiende eeuw leefde in plattelandsgebieden. Landbouw is de grootste enkelvoudige industrie en bron van rijkdom. De steden van Europa op dat moment waren vrij klein. Het aantal mensen die leefden in Londen en Parijs, de grootste steden van Europa, waren slechts 600000 of 700000, maar de bevolking van de andere steden in Europa zijn niet groter dan 200.000, en in heel Europa, ten tijde van de Franse Revolutie in 1789 waren er slechts vijftig steden met een bevolking zo groot als 50.000 mensen.

Verstedelijking was echter geen indicatie van de economische vooruitgang. In Spanje, Italië, en zelfs in de Balkan-schiereiland, volgens een schatting die is gemaakt in de 1780s was er een grotere hoeveelheid van de steden met een bevolking van meer dan 50000 mensen dan in Groot-Brittannië.

Er was geen industrialisatie in de steden van die tijd, omdat de meeste industriële activiteiten vonden plaats in de landelijke gebieden. De plattelandsbevolking werkte voor de handelaren van de steden van Europa. En hoewel het juist is om te zeggen dat het merendeel van de bevolking van Europa kwam nooit naar zijn steden op elk moment van hun leven, zou het onjuist om te zeggen dat hun werk was uitsluitend gewijd aan de landbouw.

DANESE:

De fleste af indbyggerne i Europa i det attende århundrede levede i landdistrikterne. Landbruget var den største enkelt industri og en kilde til rigdom. De byer i Europa på daværende tidspunkt var ret små. Antallet af mennesker, der boede i London og Paris, de største byer i Europa, blev kun 600.000 eller 700.000, men befolkningerne i de andre byer i Europa var ingen større end 200.000, og i hele Europa på det tidspunkt, hvor den franske revolution i 1789 var der kun halvtreds byer med en befolkning så stort som 50.000 mennesker.

Urbanisering, var dog ikke et tegn på økonomisk fremgang. I Spanien, Italien, og selv i de Balkan-halvøen, i henhold til et skøn foretaget i 1780s, var der en større mængde byer med en befolkning på mere end 50.000 mennesker end i Storbritannien.

Der var ingen industrialisering i byerne i den tid, fordi de fleste industrielle aktiviteter fandt sted i landdistrikter. Landbefolkningen arbejdet for de handlende i de byer i Europa. Og selv om det er rigtigt at sige, at de fleste af Europas befolkning aldrig kom til sin byer på ethvert tidspunkt af deres liv, ville det være forkert at sige, at deres arbejde var der udelukkende for landbruget.

SVEDESE:

De flesta av invånarna i Europa i artonde talet bodde på landsbygden. Jordbruket var den största enskilda industrin och rikedom. Städerna i Europa vid den tiden var ganska liten. Antalet människor som bodde i London och Paris, den största städerna i Europa, endast 600000 och 700000, men befolkningen i andra städer i Europa inte större än 200.000, och i hela Europa vid tiden för franska revolutionen 1789 fanns det bara femtio städer med en befolkning så stor som 50000 människor.

Urbaniseringen var dock inte ett tecken på ekonomiska framsteg. I Spanien, Italien, och även på Balkan, enligt en uppskattning som gjorts på 1780-talet fanns det en större mängd städer med en befolkning på mer än 50000 människor än i Storbritannien.

Det fanns ingen industrialisering i städerna att era eftersom de flesta industriella verksamheter ägde rum på landsbygden. Landsbygdsbefolkningen arbetat för handlarna i de städer i Europa. Och även om det är sant att de flesta av Europas befolkning aldrig kom till sina städer som helst i livet, det vore falskt att säga att deras arbete var uteslutande till jordbruket.

NORVEGESE:

De fleste av innbyggerne i Europa i det attende århundre bodde på landsbygda. Jordbruk var den største enkelt næring og kilde til rikdom. Byene i Europa på denne tiden ble ganske liten. Antall personer som bodde i London og Paris, de største byene i Europa, ble det bare 600000 eller 700000, men befolkningen i andre byer i Europa var ikke større enn 200.000, og i hele Europa, samtidig med den franske revolusjon i 1789, var det bare femti byer med bestander så stort som 50.000 mennesker.

Urbanización var imidlertid ikke en indikasjon på økonomisk fremgang. I Spania, Italia, og selv på Balkan-halvøya, ifølge et anslag gjort i 1780s, var det en større mengde byer med bestander av mer enn 50.000 mennesker enn i Storbritannia.

Det var ingen industrialisering i byene i den tiden, fordi de fleste virksomheter fant sted på landsbygda. De rurale befolkningen jobbet for selgerne av byene i Europa. Og selv om det er sant å si at de fleste av befolkningen i Europa kom aldri til de byene som helst av livet, det ville være feil å si at arbeidet var viet utelukkende til jordbruk.

RUSSO:

Большинство жителей Европы, в восемнадцатом веке жил в сельской местности. Сельское хозяйство является самая крупная промышленность и источник богатства. В городах Европы, в то время были довольно небольшими. Число людей, которые живут в Лондоне и Париже, крупнейших городах Европы, были лишь 600000 или 700000, а население из других городов в Европе не больше, чем 200000, и по всей Европе, во время Французской революции В 1789 году насчитывалось только в пятидесяти городах с населением больше 50000 человек.

Урбанизация, однако, не является свидетельством экономического развития. В Испании, Италии и даже на Балканском полуострове, согласно смете, составленной в 1780, то большее количество городов с населением свыше 50000 человек, чем в Великобритании.

Был не индустриализации в городах, что эпоха, поскольку большинство видов промышленной деятельности имело место в сельской местности. Сельских жителей работали для купцов из городов Европы. И хотя верно то, что большая часть населения Европы и не пришли на ее города в любой момент своей жизни, было бы ложным, что их работа была посвящена исключительно сельским хозяйством.

SERBIANO:

Већина становника Европе у осамнаесте века живела у руралним подручјима. Пољопривреда је у највећој мери и једним индустрији извор богатства. Градовима Европе у то време били прилично мали. Број људи који је живео у Лондону и Паризу, највећим градовима Европе, били су само 600.000 или 700.000, но популација од других градова у Европи није било веће од 200.000, те у свим Европи, у време Француске револуције у 1789, било је само педесет градова са великим популацијама као што 50.000 људи.

Урбанизација, међутим, није био показатељ економског напредовања. У Шпанији, Италији, па чак и на Балкански полуоток, у складу са процјеном настале у 1780с, постојала је већа количина становништво градова са више од 50.000 људи, него у Великој Британији.

Није било индустријализације у градовима тог доба јер је већина индустријске активности догодио у руралним подручјима. Сеоског становништва радили трговци градовима Европе. И иако је истина да је већина становништва Европе никада није дошао у својим градовима у сваком тренутку свога живота, да би било лажно рећи да њихов рад је био предан искључиво на пољопривреди.

SLOVACO:

Väčšina obyvateľov Európy v osemnástom storočí žilo vo vidieckych oblastiach. Poľnohospodárstvo bolo najväčší jednotný priemyslu a zdroj bohatstva. Mestám Európy v tom čase boli pomerne malé. Počet ľudí, ktorí žili v Londýne a Paríži, najväčšieho mesta Európy, bolo iba 600000 alebo 700000, ale pre obyvateľov ďalších miest v Európe, boli viac ako 200.000, a v celej Európe, v čase Veľkej francúzskej revolúcie v roku 1789 ich bolo len päťdesiat miest s populáciou viac ako 50.000 ľudí.

Urbanistika však nebolo označenie hospodárskemu pokroku. V Španielsku, Taliansku a dokonca aj v balkánske polostrove, podľa odhadu v 1780s, tam bolo väčšie množstvo miest s počtom obyvateľov vyšším ako 50.000 ľudí ako vo Veľkej Británii.

Neexistovala industrializácie v mestách, ktorá éry, pretože väčšina priemyselnej činnosti sa uskutočnilo vo vidieckych oblastiach. Vidieckeho obyvateľstva pracovala pre obchodníkov z miest Európy. A aj keď je pravda, povedať, že väčšina obyvateľov Európy nikdy prišiel do mesta svojho kedykoľvek ich životy, by bolo nesprávne tvrdiť, že ich práca sa venovalo výhradne na poľnohospodárstvo.

SLOVENIANO:

Večina prebivalcev Evrope v osemnajstem stoletju so živeli na podeželju. Kmetijstvo je bilo v največji enotni industrije in vir bogastva. Mest v Evropi v tistem času so bili precej majhni. Število ljudi, ki živi v Londonu in Parizu, največja mesta v Evropi, so bili samo 600000 ali 700000, toda populacij drugih mestih v Evropi, so bile večje kot 200.000, in v vsej Evropi, v času francoske revolucije Leta 1789 sta obstajala samo petdeset mest s prebivalstvom veliki kot 50.000 ljudi.

Urbanizacija, vendar pa ni bil navedbo gospodarskega napredka. V Španiji, Italiji in celo v balkanski polotok, glede na ocene, opravljene v 1780-ih je bila večja količina mest s skupinami prebivalstva, več kot 50.000 ljudi, kot v Veliki Britaniji.

Ni bilo industrializacije v mestih, da se doba, ker je večina industrijskih dejavnosti potekale v podeželskih območjih. Podeželskega prebivalstva delale za trgovce v mestih v Evropi. In čeprav je res, da večina prebivalstva Evrope nikoli prišel do njenih mest v vsakem trenutku svojega življenja, da bi bilo lažno, da svoje delo je bil namenjen izključno za kmetijstvo.

BULGARIANO:

По-голямата част от жителите на Европа през осемнадесети век живее в селски райони. Селско стопанство е най-големия единен индустрия и източник на богатство. Градовете на Европа по онова време са доста малки. Броят на хората, които са живели в Лондон и Париж, най-големите градове на Европа, са били само 600000 и 700000, но популациите на други градове в Европа са били не по-големи, отколкото 200000, както и в цяла Европа, по време на Френската революция през 1789, имаше само петдесет градове с население по-голям от 50000 души.

Урбанизация, обаче, не е индикация за икономически напредък. В Испания, Италия, и дори на Балканския полуостров, в съответствие с разчет, направени в 1780s, имаше по-голямо количество от градовете с население над 50000 души, отколкото във Великобритания.

Не е имало индустриализация в градове от онази епоха, защото повечето промишлени дейности се състоя в селските райони. Населението в селските райони е работил за търговците от градовете на Европа. И макар да е вярно да се каже, че по-голямата част от населението на Европа никога не дойде да му градове по всяко време от живота си, би било невярно да се каже, че работата им е посветен изключително на земеделието.

POLONESE:

Większość mieszkańców Europy w XVIII wieku mieszkało na wsi. Rolnictwo było jednym z największych gałęzi i źródło bogactwa. W miastach Europy w tym czasie były raczej niewielkie. Liczba ludzi, którzy mieszkali w Londynie i Paryżu, w największych miastach Europy, były tylko 600000 lub 700000, ale ludności w innych miastach w Europie nie były większe niż 200000, oraz w całej Europie, w czasie Rewolucji Francuskiej w 1789, było tylko pięćdziesięciu miast w populacji dorównuje 50000 osób.

Urbanizacja, jednak nie było wskazanie rozwoju gospodarczego. W Hiszpanii, Włoszech, a nawet na Półwyspie Bałkańskim, w oparciu o oszacowanie dokonane w 1780s, nie było większej ilości miast w populacji ponad 50000 osób, niż w Wielkiej Brytanii.

Nie było uprzemysłowienia w miastach tamtej epoki przemysłowej, ponieważ większość działań miała miejsce na obszarach wiejskich. Ludności wiejskiej pracowały dla kupców z miast Europy. I choć prawdą jest, że większość ludności Europy nigdy nie przyjechał do jej miasta w każdej chwili swojego życia, to byłoby fałszywe, że ich praca była poświęcona wyłącznie do rolnictwa.

LITUANO:

Dauguma gyventojų Europoje XVIII amžiuje gyveno kaimo vietovėse. Žemės ūkis buvo didžiausias vienos pramonės ir šaltinį turtai. Miestų Europoje tuo metu buvo gana maža. Skaičius žmonių, kurie gyveno Londone ir Paryžiuje, didžiausių Europos miestų, buvo tik 600000 arba 700000, o gyventojų iš kitų Europos miestų buvo ne didesnis nei 200000, ir visoje Europoje, tuo metu, kai Prancūzijos revoliucijos 1789, ten buvo tik penkiasdešimt miestų su gyventojais, kaip didelis kaip 50000 žmonių.

Urbanistika, tačiau nebuvo nurodant ekonominę plėtrą. Ispanijoje, Italijoje ir net Balkanų pusiasalyje, pagal sąmatą pateiktas 1780s, buvo didesnis kiekis miestuose su gyventojais daugiau nei 50.000 žmonių nei Didžiojoje Britanijoje.

Nebuvo industrializacijos ir miestų tos eros, nes daugumoje pramonės veikla įvyko kaimo vietovėse. Kaimo gyventojų dirbo pirklio iš miestų Europoje. Ir net jei tai tiesa, pasakyti, kad dauguma Europos gyventojų niekada savo miestuose, bet kuriuo metu savo gyvenimo, būtų klaidinga teigti, kad jų darbai buvo skirti vien tik į žemės ūkį.

LATVIANO:

Lielākā daļa iedzīvotāju Eiropā astoņpadsmitā gadsimta dzīvoja laukos. Lauksaimniecība bija lielākais vienu rūpniecības un bagātības avots. Pilsētām Eiropā, kas toreiz bija diezgan maza. To cilvēku skaits, kas dzīvo Londonā un Parīzē, kas ir lielākais pilsētām Eiropā, bija tikai 600000 vai 700000, bet iedzīvotājiem, citām pilsētām Eiropā nebija lielāks nekā 200000, un visās Europe, laikā, kad Francijas revolūcijas in 1789, bija tikai piecdesmit pilsētās ar iedzīvotāju grupām liela kā 50000 cilvēku.

Urbanizācija, tomēr netika norādi par ekonomisko attīstību. Spānijā, Itālijā, un pat Balkānu pussala, saskaņā ar tāmi, kas veikti 1780s, bija lielāks daudzums pilsētās ar iedzīvotāju ir vairāk nekā 50000 cilvēku nekā Lielbritānijā.

Nebija industrializāciju un pilsētās, ka laikmetā, jo lielākajā daļā rūpniecības darbības notika laukos. Lauku iedzīvotāju strādāja tirgoņi no pilsētām Eiropā. Un pat ja tā ir taisnība, proti, ka lielākā daļa Eiropas iedzīvotāju nekad atnāca uz tās pilsētās jebkurā brīdī savu dzīvi, tas būtu viltus teikt, ka viņu darbs bija veltīts tikai uz lauksaimniecību.